El municipi d'Inca ha col·locat la quarta pedra de la memòria al carrer de Sant Bartomeu, 28, en record del barber i articulista republicà afusellat el 1937.
Inca ja compta amb quatre stolpersteine. La darrera, dedicada a Llorenç Beltran Salvà, conegut com 'es Barbó', es va instal·lar aquest dilluns al número 28 del carrer de Sant Bartomeu, just davant de l'últim domicili on va viure lliure abans de ser afusellat el 19 de juliol de 1937 al cementiri de la ciutat.
L'acte, convocat per l'Ajuntament d'Inca dins les polítiques de memòria democràtica, va aplegar representants institucionals, entitats memorialistes, familiars i veïns. La regidora de Memòria Democràtica, Alice Weber, va ser l'encarregada de pronunciar el discurs central.
Una vida de lluita i paraula
Weber va voler posar l'accent en la figura de Beltran més enllà de la seva mort violenta. «Avui no recordam només la seva mort. Recordam, sobretot, la seva vida», va afirmar.
«Llorenç Beltran era un home que escrivia, que opinava i que no va voler callar davant les injustícies, i precisament aquesta llibertat de pensament va convertir-lo en objecte de la repressió franquista.»
Beltran Salvà exercia de barber i col·laborava com a articulista en publicacions locals. La seva defensa dels valors republicans el va posar en el punt de mira de les forces franquistes, que el van executar sense judici previ. La seva història, com la de tants altres, havia quedat en l'oblit fins que el projecte Stolpersteine va arribar a Inca.
Quatre pedres que parlen
Amb la de Beltran, Inca ja suma quatre stolpersteine. Les anteriors estan dedicades a Antoni Mateu Ferrer (carrer de Jesús), Pablo Ferrer Madariaga (antic Quarter General Luque) i Gabriel Buades Pons (carrer de Ramon Llull, 44). Cadascuna d'elles és una llamborda de llautó encastada a la vorera, amb el nom, la data de naixement i el lloc d'execució de la víctima.
El projecte Stolpersteine, impulsat per l'artista alemany Gunter Demnig, té presència a més de 2.000 localitats d'Europa. A Mallorca, Inca és un dels municipis pioners en la seva implantació, juntament amb Palma i Manacor. Les pedres es col·loquen davant l'última residència lliure de la persona represaliada, com a forma de retornar simbòlicament el seu nom al carrer.
Memòria per no repetir
L'Ajuntament d'Inca ha reafirmat el seu compromís amb la recuperació de la memòria democràtica. «Aquesta stolperstein retorna en Llorenç als carrers d'Inca, a la història d'Inca i a la memòria compartida d'aquest poble», va concloure Weber.
Per als veïns del carrer de Sant Bartomeu, la pedra és un recordatori quotidià del que va passar. Miquel Àngel, un resident de la zona, explicava que «cada vegada que la veig, penso en la injustícia que va cometre aquell règim. Aquestes pedres fan que no ho oblidem mai més».
La iniciativa ha estat ben rebuda per les entitats memorialistes locals, que confien que en el futur es puguin instal·lar més pedres per a altres víctimes de la repressió franquista a Inca. De moment, la ciutat ja té quatre testimonis de la seva història més fosca, però també de la voluntat de no repetir-la.
También te puede interesar
